Si estigués

Si estigués al paradís 

i tu em cridessis

ho deixaria tot.

L’eternitat cau ferida

als teus ulls.

No és una bogeria,

és una completesa

d’un instant absolut.

Però tu no em cridaries,

mai em demanaries això.

Les roses viuen finites i eternes.

Avatar de Desconocido

Autor: Jordi

Escric poesia des de 2011 en català i castellà.

Deja un comentario

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar