Recepta poètica

Ingredients,

si tinc mòbil tinc paper i llapis,

salpebrar amb inspiració.

Preparació,

quan tinc el vers al cap

escric al teclat virtual.

Així cada vers del poema.

A vegades és una part del vers

que ja em convenç.

Remenar només una miqueta.

Foc fort.

Temps de cocció,

de cinc a cinquanta minuts.

Un cop acabat ja és transcrit.

Servir calent,

copy i paste a la difusió de whatsapp

y al blog.

No cal decoració, però es pot fer

sense malmetre la substància.

Nombre de comensals,

quan més millor.

Bon profit.

Tota ella

Tota ella era tristesa,

esmaperduda,

mirada al no res, 

deixada anar en un sofà

que l’abraçava inútilment.

Els palmells hivernaven 

sobre les cuixes sense propòsit,

les sabates tortes

es tocaven per la punta.

La pell de la cara li pesava,

la realitat l’havia maltractada.

Es sentia perduda i abandonada.

Una fugida l’empentava

a negar-ho tot, a tancar-se,

a no voler sentir res.

Desitjava convertir-se

en una pedra, i li semblava

que ho estava aconseguint.

Llavors es va adormir

i tingué un somni.

Era una roca amb ales,

volava i deixava enrere el desert 

per endinsar-se en un poblet

envoltat de prats.

I mirava enrere i veia el desert,

i mirava endavant i veia els prats.

Llavors va mirar de nou el desert,

i amb una altra mirada,

el veié transformat.

Quan es va despertar, unes llàgrimes

li enterbolien la visió.

Ella es va refregar els ulls.

Agulles

L’agulla petita compta la joia,

la llarga compta les injustícies.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar