Cau el blau a la Seu,
una serp cap Andorra, la bella.
Olla de cims com muralles.
Els pobles muntanyes amunt
i Meritxell són l’ànima amagada.
El camí de la vall, el camí del riu.
Formiguetes amunt i avall.
Visitants, comerç, pistes negres,
bosses plenes cap el cotxe.
Un dinar, un berenar, un descans.
I sense veure res, desfer la serp.
Blog de Poesia de Jordi Querol 