Si pudiéramos sentir
el paso de la historia
desde la formación de la tierra,
hasta nuestros días
ahí donde leemos este poema,
más que asombroso
sería absolutamente increíble.
Cada metro cuadrado
que pisamos tiene esa historia.
Mes: julio 2025
Companys
Ni l’amo aclapara el gos
ni el gos aclapara l’amo.
Reina de la solitud
Reina de la solitud.
Sola com la lluna,
de dia el teu sèquit t’emmanilla.
La teva llum, ara més pàl·lida,
no cerca distraccions.
El teu príncep ja fa temps
que es perd pels bassals,
dilapida el temps fugint de tot.
Tu i la vida i les distraccions,
és el que et queda i no vols.
El colom llest
Li faltava una pota,
com tants d’altres.
Al carrer peatonal
picotejant un tros de pa,
que altres coloms no
li sabien treure unes engrunes.
Ell, el colom esguerrat,
posava el cos a sobre
el tros de pa, fermant-lo,
llavors picotejava sense
que es mogués, traient-li
molles que s’empassava.
Absort en el seu menjar,
va passar un camió.
Com un petit globus va explotar.
Llest, però distret.
Com tants artistes capficats
en la seva obra,
va ser atropellat
passant a la posteritat.
Presses
Quan no hi ha presses a fora,
i no hi ha presses a dins
som amics nostres i del temps.
Qui mira el mar amb presses?
Blog de Poesia de Jordi Querol 