La teva ciutat

Gaza és la teva ciutat, 

el teu carrer,

la teva casa.

Els teus amics i coneguts,

els seus fills.

Explicacions

Altres raons,

es descobrir mons.

Quan errem sovint,

hi ha una tendència 

a pensar d’una manera.

Fer servir la o.

Pot ser això, o això altre.

Inventar possibilitats,

obrir la ment,

descobrir les arrels

de l’altre diferent, del devenir,

de les casualitats.

Veure la nostra ment,

i ensenyar-li pacientment

nous camins.

Cadires?

La cadira sembla ocupada.

Té quatre peus, cul, esquena

i braços.

Quan algú s’asseu possa

els peus amb el peus,

el cul al cul,

l’esquena a l’esquena

i els braços als braços.

Si tingués cap,

abans de ser posseïda,

s’aixecaria i sortiria corrent.

L’estany

El cap fa rodolar
com si fes la volta al món,
els arbres fan una sardana
al bell mig del puig de la Cerdanya.
Verns i avets imponents,
vesteixen de verd
la primavera i l’estiu.
La tardor té mil colors,
com una paleta de pintor.
L’hivern té les muntanyes
al fons vestides de blanc enlluernador.
Barquetes, cignes i ànecs passegen
distrets a l’aigua calmada.
Vil·les i jardins vorejen l’estany senyorial.
L’aire net i carregat d’energia
reviu els visitants de pau i alegria.

Connectar

Quan escoltar-te

és millor que la ràdio.

Els teus pensaments

evolucionen a nous camins.

Desconnexió? Connexió.

Quan el pensament

és amic nostre.

L’art és un camí, 

del silenci a la connexió interior,

a l’expressió a un mateix i als demés.

Fluir, connexió amb el present,

com una canoa al riu.

Creació, imaginació, intuïció,

raonament, deducció, relació…

Comprendre’s un mateix.

Vida interior i comunicació.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar