Qué será aquello
que del mar del tiempo,
sumergido en las aguas,
pueda rescatar
y navegando en el velero
traer a la orilla
con la pluma del viento.
Mes: julio 2025
Si no
Si no te comprendo
me falta entendimiento.
Lo que tu eres es un hecho.
Lo que yo no comprendo
es mi limitación.
Un ball
Un ball de Nadal,
plouen els caramels.
La lluna és desperta, sorpresa.
Père Noel és baixat del cel.
L’estel anuncia la gràcia,
un record que desafia el temps.
Trenta-tres roses més una,
el dia divuit del vuit.
Trenta-tres roses més una.
Aquellas sonrisas
Aquellas sonrisas espontaneas
acompañadas de silencio,
cuando había una nube
flotando en el aire.
La duda muere en forma
de lluvia regando la tierra,
la brisa tonifica la piel
y las intenciones quedan
selladas con lacre rojo.
A la vida
A la vida, entre Déu i nosaltres,
hi ha un camí, curt o llarg,
canvis petits o grans.
El que tenim és
la seva generositat i compassió.
Amb tot, Déu és pròxim,
com la pell al cos.
Llunyà com la inèrcia dels dies,
el miratge del seu silenci
o la manca del nostre diàleg.
Blog de Poesia de Jordi Querol 