Amb aquella amabilitat
que només tenen les àvies i
amb les seves arrugues a la cara
feia de cambrera,
àvia de nets i àvia de turistes.
Em va saber greu,
però alguna cosa no quadrava,
al bell mig del viatge
em vaig sentir com a casa.
Amabilitat
Amb aquella amabilitat
que només tenen les àvies i
amb les seves arrugues a la cara
feia de cambrera,
àvia de nets i àvia de turistes.
Em va saber greu,
però alguna cosa no quadrava,
al bell mig del viatge
em vaig sentir com a casa.
Blog de Poesia de Jordi Querol 
Les àvies són el Rebost al soterrani,
i són les Golfes sota teulada.
Ens nodreixen amb sentiments que ens arrelen,
i ens probeeixen de records que atresorem.
Me gustaMe gusta