Iris

Gent que no és de ciutat,

no enlluernada pels mil entreteniments

i possibilitats.

Es queda al poble,

sap de que va la vida.

Voldria trobar un home

i tenir algun fill.

Espabilada, vestida sense

estridències.  Natural, directe.

Enfadada una mica amb la vida,

faltada d’oportunitats. 

Ulleres de pasta, té l’encant

del que és autèntic.

Parla clara, per a que l’escoltin.

No li valen les indefinicions.

Molt feta a la seva família,

treballa al negoci dels pares.

Te al·lèrgia a certes coses,

a gent que li donen tot fet.

No és mou amb secrets,

al seu entorn tot se sap.

El ritme de la quotidianitat 

i el poble afiança les arrels 

de la seva vida desxifrada.

Imaginacions.