Aquell poema que embolica
la lògica i que surt a pases curtes.
Aquell poema radical, que neix
a l’estómac i que es vomita incontrolable.
Aquell poema sentit que navega
amb bon vent a port segur.
Aquell poema que cau del cel,
versos que surten de l’inconscient
amb punts i comes, només s’han d’escriure.
Aquells poemes que són un tribut,
i que surten a fora tal com viuen a dins.
Aquells poemes teus com les costelles,
que són la enciclopèdia de la teva vida.
Aquells poemes nascuts d’un vers
que s’obre com una flor, pètal a pètal.
Aquells poemes escrits i amagats.
Aquells poemes no escrits
que moren amb els seus secrets.
Aquest poema, escrit d’una ventada sobtada.
Blog de Poesia de Jordi Querol 