Voldré quan un extraterrestre
trobi un poemari meu
vingui a viure a la terra.
Quan sigui una ballarina li balli el cor.
Quan un nen faci guixots,
un adolescent deixi el movil per un moment.
un piròman no volgui cremar-lo,
una flor estiri el tall.
un núvol volgui inspirar
els que miren els núvols
i els que no ho fan mai.
Una escala pujar al cel,
un llibre obrir-se i dialogar,
un punt ser punt i seguit,
un lladre no vendre’l,
un poeta no dir res,
una metralladora un mirall,
un cova obrir una escletxa cap el cel obert.
Blog de Poesia de Jordi Querol 