Gent que no és de ciutat,
no enlluernada pels mil entreteniments
i possibilitats.
Es queda al poble,
sap de que va la vida.
Voldria trobar un home
i tenir algun fill.
Espabilada, vestida sense
estridències. Natural, directe.
Enfadada una mica amb la vida,
faltada d’oportunitats.
Ulleres de pasta, té l’encant
del que és autèntic.
Parla clara, per a que l’escoltin.
No li valen les indefinicions.
Molt feta a la seva família,
treballa al negoci dels pares.
Te al·lèrgia a certes coses,
a gent que li donen tot fet.
No és mou amb secrets,
al seu entorn tot se sap.
El ritme de la quotidianitat
i el poble afiança les arrels
de la seva vida desxifrada.
Imaginacions.
Blog de Poesia de Jordi Querol 