Aquests ulls teus,
on s’extravia el temps,
que em miren i jo veig en tu
el mirall del teu cor.
I no sóc jo que sóc,
ets tu que mires.
Mes: diciembre 2025
Transfiguración Navideña
¿Cómo transfigurar un tanque lego?
Ya tiene trompa, color gris y patas redondas.
Poner unas orejas grandes y delgadas,
una cola y arquear el cañón.
Voilà Elefante.
Has deixat el camí
Has deixat el camí.
El darrer revolt
no serà el meu record.
Tot allò que vas plantar
seguirà respirant.
Com aquell arbre,
aquell llibre escrit,
aquell fill nat,
aquells dies de compassió,
aquells anys d’esforç
per fer de somnis realitats,
la teva humanitat,
els teus dons,
la teva ajuda i treball,
la teva alegria.
Tot el que vas donar a l’univers
resta viu al seu cor immens,
I al nostre cor malmès.
Perdura
Perdura
Perdura torpemente,
más de un siglo después,
la muerte de Dios de finales del siglo XIX.
Era la muerte de un Dios justiciero impuesto,
para controlar las masas,
soportar las penurias y prometer un paraiso.
Hoy es un argumento totalmente desfasado.
Dios se encuentra en nuestro interior.
Cara desxifrada
Cara desxifrada, serena,
el temps li ha donat forma i pau.
Els ulls i l’aire dissolen les distàncies.
Mirada sense muralla,
llàgrima absent, resta un lament.
Ànima carnal, transparent l’alè.
Fotogrames condensats
d’una película latent.
Morí pobre i renasqué ple,
no petri, sinó del llim
del fons dels meandres.
Blog de Poesia de Jordi Querol 