Cara desxifrada, serena,
el temps li ha donat forma i pau.
Els ulls i l’aire dissolen les distàncies.
Mirada sense muralla,
llàgrima absent, resta un lament.
Ànima carnal, transparent l’alè.
Fotogrames condensats
d’una película latent.
Morí pobre i renasqué ple,
no petri, sinó del llim
del fons dels meandres.
Blog de Poesia de Jordi Querol 