Cara desxifrada

Cara desxifrada, serena,

el temps li ha donat forma i pau.

Els ulls i l’aire dissolen les distàncies.

Mirada sense muralla,

llàgrima absent, resta un lament.

Ànima carnal, transparent l’alè.

Fotogrames condensats

d’una película latent.

Morí pobre i renasqué ple,

no petri, sinó del llim

del fons dels meandres.

Avatar de Desconocido

Autor: Jordi

Escric poesia des de 2011 en català i castellà.

Deja un comentario

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar