Sense casa, sense sostre,
sense salut, sense diners.
Amb gana, fred i depressió.
Ha sopat al menjador social.
És afortunat,
l’han triat per major i malalt
per dormit en un matalàs.
És hivern i han obert l’església,
deu llits arrecerats.
Dos mil al carrer.
Barcelona és bona si la bossa sona.
Alguns moren amb el ganivet del fred
despullant els ossos,
escalfant els panots
amb la buidor del cos,
la buidor de tots,
menys uns pocs que fan quelcom.
Blog de Poesia de Jordi Querol 