Un canvi de mirada canvia el passat,
el pot convertir en buit o fems.
Canvia el present i el futur,
el pot convertir en una epifania.
Sols un canvi de mirada
al perquè de tot plegat,
a les motivacions amagades
entre la pell i la carn.
Una mirada valenta, despullada,
sincera que dissolgui les aparences
i la fullaraca de l’entorn.
Quan sols quedi Déu i un mateix.
El poder econòmic i tecnològic
es multipliquen mútuament,
colonitza la política i l’estat de dret,
el desregula, el corromp
i l’usa en benefici propi.
Es com viure amb un lladre ric a casa.
Cada any
les aus segueixen travessant continents,
dels pomers es desprenen pomes,
les ginestes floreixen de groc,
la terra gira una volta al sol.
Les persones tenen somnis,
volen coses que no tenen.
Cada any
les persones tenen somnis,
volen coses que no tenen.
Gener fred, l’any engega glaçat.
El vertigen de l’actualitat
és incertitud des de dalt
de la pista de salt.
Els propòsits intenten
sobreviure al buit
posant els peus a terra.
El concert de cap d’any és història.
Reclòs el cos cerca el seu lloc,
la vida a prop de la llar de foc
inventada i somniada.
Tot esperant el carnestoltes
empentant l’ànima cap a
la mort de l’hivern
i el renaixement de la primavera,
tot llegint Mercè Rodoreda.
Velo santo
Velo santo,
melena que ciñe
su cara salada
espalda abajo,
conquistando la cintura.
Se desliza la mañana
por los mechones
como el viento
por el mar de fondo.
Velero secreto
en mis ojos.
No hay puerto,
solo océano infinito.
Blog de Poesia de Jordi Querol 