Gira la vida.
Com el pedaleig a la bicicleta
les rodes del món fan camí.
Volen secretes les aus
i el paisatge és cor travessat
per una fletxa efímera.
Sense finestres ni pors
l’aire que colpeja el cos
és una certesa,
la carretera no té fi, no té fi
i sempre és trajecte.
Les rodes i l’ànima
reneixen a cada volta,
a cada volta les cames
caminen sense trepitjar el terra,
Sense voler-ho, com si volessin.
Mes: febrero 2026
El vol suspès
El vol suspès de l’aligot
eixample l’espai eteri,
germà de la infinitud,
i dóna consistència pètria
a la verda serralada,
amiga de les coses finites.
Com un semidéu
recorda que el cel
es troba allà dalt
on les il·lusions moren
sense fe i els déus
són perfecció incontestable.
I aquí baix, a la terra,
els homes som inconsistència
divina i potència cega.
El vol de l’aligot
desperta una estranya intuïció
i negre misteri, és font
de la soledat que deixa
tenir i no saber.
La paranoia del mal
La paranoia del mal rebut
és percebre que nosaltres
som l’objectiu del mal que patim.
Les veritables raons
només existeixen
en el cap de l’agressor,
i aquest necessita sanar
i vèncer la ignorància.
La paranoia del mal
acaba en agressions mútues,
que seran més i més
paranoies del mal.
Ens mosseguem la cua,
i ens fem mal.
Leve gesto
Cuándo la vida resucita
en un gesto leve,
recordamos la fuerza
de la intención y
la fragilidad del silencio.
Green eyes
Like your green eyes,
the bounds of moon
travels around the world.
Blog de Poesia de Jordi Querol 