Día: 11 de febrero de 2026

La mirada perduda floreix a l’interior.
Mirar el no res, badar i contemplar.
L’exterior impressiona l’interior,
i mirem ambdues realitats alhora.
És una meditació inspirada
en la mirada extasiada.
El món extern i intern ballen
agafats de la mà.
La natura, l’art, la bellesa,
amaguen un perquè, i la ment
es sent inevitablement interpel·lada.
Hi ha un gaudi i un misteri,
un secret que captiva la raó,
volem desxifrar l’esquelet de la vida.
Un secret que es troba
tan a dins com a fora de nosaltres.
És una connexió i una raó de ser
de nosaltres i l’univers.