El vol suspès de l’aligot
eixample l’espai eteri,
germà de la infinitud,
i dóna consistència pètria
a la verda serralada,
amiga de les coses finites.
Com un semidéu
recorda que el cel
es troba allà dalt
on les il·lusions moren
sense fe i els déus
són perfecció incontestable.
I aquí baix, a la terra,
els homes som inconsistència
divina i potència cega.
El vol de l’aligot
desperta una estranya intuïció
i negre misteri, és font
de la soledat que deixa
tenir i no saber.
Blog de Poesia de Jordi Querol 