Cara desxifrada, serena,
el temps li ha donat forma i pau.
Els ulls i l’aire dissolen les distàncies.
Mirada sense muralla,
llàgrima absent, resta un lament.
Ànima carnal, transparent l’alè.
Fotogrames condensats
d’una película latent.
Morí pobre i renasqué ple,
no petri, sinó del llim
del fons dels meandres.
Al Nadal neix el dia
en que morirà la creu
i renaixerà l’esperança.
El águila se cierne en las alturas,
la sombra de sus garras
deslizándose por el suelo
antecede su caída.
Fa dies que no vens a veure’m,
i no em trobo.
Vindré a trobar-te,
i si els déus volen
em trobaré.
La bellesa rau en allò
que sustenta l’aparença.
Quan la bondat i la veritat floreixen.
Blog de Poesia de Jordi Querol 