Autor: Jordi

Sento la teva veu com un vers
que neix de la foscor,
no sé qui t’ha cridat
ni com coneixes el meu passat.
Un vers crida l’altre, i un altre,
i tot plegat té un sentit
que desconeixia jo mateix,
però d’alguna manera és meu,
l’he viscut, l’he pensat, l’he sentit.
Em coneixes millor que jo
i jo em conec millor a través de tu.
Les paraules segresten la meva ànima
i li donen vida.
Benvinguda per sempre.