El instante baila con los pies en el suelo.
La música,
como el vuelo de un pájaro
descubre el cielo,
revive un corazón apagado.
Autor: Jordi
Escric poesia des de 2011 en català i castellà.
Dolors
Les tecles del teclat anaven com
els dits, i aquests es movien
una mica com volien,
la vista era limitada,
i la memòria del que li ensenyava
poques vegades conqueria
la clase de la setmana vinent.
Li volia ensenyar informàtica,
ella escribia les seves memòries,
vivències es deia l’arxiu de word.
Tenia Atàxia i anava en cadira de rodes.
Primer anava a casa seva,
després a una residència.
Ella va aprendre una mica com
manegar-se amb l’ordinador,
jo vaig aprendre molt més,
cada cop li ensenyava menys
i passavem una bona estona junts
rient sovint i xerrant de les nostes coses.
La van traslladar a una residència
lluny a Banyoles.
La vaig veure un parell de cops,
havia perdut la vista, i no escoltava bé,
parlava amb dificultat i la trobada
va ser angoixant al principi.
Després va deixar enrere la somnolència
de la residència i vam anar a l’estany a dinar.
Uns temps després es van acabar
d’ exhaurir tots els seus sentits
i tota la seva vida.
El seu estimat arxiu de vivències
no se si va sobreviure,
en tot cas jo la recordaré sempre.
En la llunyania d’aquests fets
recordo aquelles vivències.
Tu Librería
Repartir sabiduría por las calles.
Dejar rosas de palabras como pétalos.
Un banco vacío recobra vida
y espera alguien quien crea
que caen regalos del cielo.
Puede ser un libro
que nunca hubieras comprado,
una luz inesperada, unas tardes
disolutas reconvertidas en pasión.
Puede ser un compañero, una puerta,
una barandilla o quizás unas escaleras
hacia el desván de los recuerdos.
Un solitario bar se reconvierte
en un encuentro con la lectura amiga,
con uno mismo, con el tiempo caminando
con pies descalzos sobre la hierba.
Repartir, ofrecer, tentar la fortuna.
Dar, regalar.
Poner agua en el jarrón de la vida.
No. No es un libro olvidado,
es un ángel con un mensaje para tí.
És de nit
És de nit quan els estels poden lluir.
De dia el sol enlluerna el camí.
Els estels han d’inspirar
tant el dia fosc com la clara nit.
La lluvia
La lluvia son gotas de agua
que aman la tierra más que el cielo.
Blog de Poesia de Jordi Querol 