Estic aquí, ara mateix.
Però el temps ja ha passat.
Han passat els anys que venen,
però jo estic aquí.
Com la pedra del destí
tot passarà, els dies, els anys.
Tot està escrit, només cal
que passi el temps.
Passarà tot i seguirà passant tot.
Com una pedra, res serà
que no sigui la pedra.
Amb tot sóc lliure,
sóc el capità del meu vaixell,
el destí em deixa unes ales.
I és que tot ja va passar,
va passar als ulls de Déu
quan nosaltres erem lliures,
i ara, en el present,
la llibertat és avui,
perquè vam ser lliure llavors,
però ara és pedra.
Autor: Jordi
Escric poesia des de 2011 en català i castellà.
Bicicleta
Gira la vida.
Com el pedaleig a la bicicleta
les rodes del món fan camí.
Volen secretes les aus
i el paisatge és cor travessat
per una fletxa efímera.
Sense finestres ni pors
l’aire que colpeja el cos
és una certesa,
la carretera no té fi, no té fi
i sempre és trajecte.
Les rodes i l’ànima
reneixen a cada volta,
a cada volta les cames
caminen sense trepitjar el terra,
Sense voler-ho, com si volessin.
El vol suspès
El vol suspès de l’aligot
eixample l’espai eteri,
germà de la infinitud,
i dóna consistència pètria
a la verda serralada,
amiga de les coses finites.
Com un semidéu
recorda que el cel
es troba allà dalt
on les il·lusions moren
sense fe i els déus
són perfecció incontestable.
I aquí baix, a la terra,
els homes som inconsistència
divina i potència cega.
El vol de l’aligot
desperta una estranya intuïció
i negre misteri, és font
de la soledat que deixa
tenir i no saber.
La paranoia del mal
La paranoia del mal rebut
és percebre que nosaltres
som l’objectiu del mal que patim.
Les veritables raons
només existeixen
en el cap de l’agressor,
i aquest necessita sanar
i vèncer la ignorància.
La paranoia del mal
acaba en agressions mútues,
que seran més i més
paranoies del mal.
Ens mosseguem la cua,
i ens fem mal.
Leve gesto
Cuándo la vida resucita
en un gesto leve,
recordamos la fuerza
de la intención y
la fragilidad del silencio.
Blog de Poesia de Jordi Querol 