Los otros

Afilado el rincón terrestre,

queda el manto azul

cubriendo de impunidad 

aquellos ecos que resuenan 

de lo innombrable.

Estuvisteis ahí,

inmovilizados de asombro,

de incomprensión, de desconcierto,

no teníais palabras en vuestra alma

para comprender el vacío 

del secuestro de la cordura.

Insensible aquellos,

emborrachados de odio rojo.

Los otros obedeciendo,

Los otros con las entrañas

disueltas por la sinrazón,

Los otros con ambulancias,

los otros con los ojos vendados

con sus propias manos,

los otros muertos,

los otros allegados de los muertos,

los otros, siempre los otros.

Pero los otros somos nosotros.

Armament

L’armament propi és defensiu,
l’armament de l’altre és per atacar.
De manera que tots dos s’ataquen
l’armament per que no els ataquin.

9370

1  9370 80,

51 35 80 63 6380,

35 1 6016 631 80.

Les coses

les coses diuen paraules.

Després

Després de cinquanta anys,

el jardí té ànimes.

Les celebracions, les persones,

deixen empremtes a l’espai petri.

El primer dia primaveral convida

a estar-s’hi una estona,

sentint aquella vitalitat nova

que perdura imaginada tot l’any.

La lentitud densa de l’estiu

també es petrifica, hora rere hora.

La tardor es va despullant

de les despulles dels mesos anteriors,

deixant una nostàlgia perenne.

L’hivern, fred i fosc, oblida el jardí,

a no ser que la neu faci presència,

reflexant la llum potent del sol.

Ànimes d’altres moments que apareixen 

sòlides i etèries al jardí,

un dia qualsevol, vingudes de dies

passats i significatius, creant un àlbum

revelador de les nostres vides.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar