Té la veu del lector,
el seu ritme
i la seva callada entonació.
Té un efecte en la primera
lectura o potser deixa un secret
per a a les següents.
Cal que camini,
com el so d’una bateria,
á cops curts o cops llargs.
Demana permís per
suggerir, parlar o deixar silencis
com buits per emplenar.
Li proposa un ball que serà
un vals o potser en soledat.
Respira i aspira respirar acompanyat.
És un tros de pa o un cop de falç.
És un poema compartit amb
el ciments del poeta i del lector.
Un crit llegit sense veu.
Autor: Jordi
Escric poesia des de 2011 en català i castellà.
Vull oblidar
Vull oblidar, per un temps, la vida pensada,
el soroll reverberant de les respostes,
la recerca de coses, de misteris i raons.
Vull sentir el silenci de l’aura
emportar-se les necessitats.
Eixamplar-se el temps fins
negar l’existència del seu trànsit.
Comprendre la inutilitat de moltes coses.
Vull Inhalar l’olor a terra humida,
sentir la petitesa muda d’un poble
i la grandària de l’espai
desde el cim d’una muntanya.
Vull deixar de fer per fer,
despendre’m de tenir per tenir.
Vull ser per ser.
Ser com un granet de sorra al desert.
Ser la mínima substància
i contemplar tota la grandesa de l’univers.
Envejes, flors i destí
Despullada d’artifici, branca bruna.
Com un filferro amb espines,
nervis de vida conquerida.
Cinc pètals de blanc revelen una flor,
tendre, plena de identitat i escalfor.
La branca és com un pare generós,
font de vida plena,
vigilant i protector.
Ella és la filla que es mira severa
la seva fràgil bellesa.
La seva utopia eclipsa la grisor
del pragmatisme fosc.
Ella, amb cor il·lumina el seu entorn.
Però la mediocre
mà de l’enveja vol arrancar-la,
doncs ella és la flor
que ells no saben ni poden ser.
Callada, és la flor
que emmiralla la lletjor.
És la flor necessària
per tothom.
La apariencia
La apariencia
La Chulería y la apariencia obtiene
el aprecio de los necios.
¿Cuántos políticos
han sido voluntarios de joven?
Prats en la terra erma
Amb música suau i veu serena,
evoca els prats en la terra erma.
Raigs rebels, tenen la llum del sol
quan es reclou al mar roig.
És com una ballarina a la cafeteria,
serveix croissants cruixents,
el millors de Sabadell.
Mil culleretes omplen la barra
amb els seus plats i tasses.
La gent ha marxat
i ha deixat el seu regal.
Dama elegant, amable i natural.
Ennobleix el tracte, la paraula
i les hores que llisquen al seu costat.
Blog de Poesia de Jordi Querol 