Todos los Poemas
La nit mossega,
el vent gira boix.
Les llums de nadal
són llàgrimes de cocodril.
La vida s’arronsa escassa.
La respiració freda descobreix
els pulmons.
Les notícies desgastades
són més digeribles
i fàcilment expulsades,
la repetició és un mantra mort,
la inèrcia paralitza les ments.
El futur colectiu no interessa.
La mirada es torna mandrosa
i ensimismada.
Les fletxes estan de vaga.
La esperança espera, espera,
però no arriba, no té entusiasme.
És un peix al salabre.
He vist aquesta terra,
el meu país és tan petit,
nosaltres no som d’eixe món.
Què serà allò que seré?
Si la pluja em mulla les sabates,
quines passes són que no sé?
Com una aroma de brasa,
un cel blau intens
i un sol generós,
s’han extraviat uns dies
d’estiu a la tardana tardor.
I han vingut aquí,
on les fulles es desprenen
engalanades de color,
on el fred fa més pesada
la porta de casa,
on els núvols reviuen
per la llum quan es pon.
I ara, no sé que fer.
Per les tardes curtes
reclòs a casa, als llibres
i la flassada, l’ànima
s’anima i t’empenta fora.
Però fora és fosc.
El poema no escrit,
és la paraula callada,
un secret que
ningú entendria,
un fet inassumible,
un cop de puny injust,
una fera desperta,
un mal escampat.
Però una metàfora fa miracles,
és com si ho traguessis fora
i no ho traguessis fora.
És un àngel mut
que es presenta amb un silenci.
Blog de Poesia de Jordi Querol 