El miedo propio incontrolado
se convierte en paranoia.
El paranoico se defiende atacando.
La víctima también ataca.
El miedo propio se ha materializado.
Todos los Poemas
El miedo propio incontrolado
se convierte en paranoia.
El paranoico se defiende atacando.
La víctima también ataca.
El miedo propio se ha materializado.
El blat
És un miratge,
o és un somni missatger.
El demà no serà recollir el blat.
L’estimat anhel, serà la roca
que ens lligui, i caldrà deslliurar-nos.
Els savis diuen que hi ha un altre demà,
però aquí, a la terra,
el blat és la vida i l’anhel.
Tant sols ens queda lo etern,
l’amor i el present.
L’art de transferir propietats
d’una cosa a una altra i descobrir
una nova realitat seva.
L’art de dir en poques paraules,
cap destorba ni dilata el contingut,
la força de la immediatesa.
L’art de veure l’ànima d’alguna cosa.
L’art de descriure un fet poètic
amb paraules despullades i efectives.
L’art de sobreviure a la mediocritat.
L’art de vestir una nimfa
i que sigui més nimfa.
L’art de despullar una màscara.
L’art d’embellir i que sigui més ell
allò que no apreciavem.
L’art en paraules.
I que és una paraula sinó allò
que és el món?
Estic aquí, ara mateix.
Però el temps ja ha passat.
Han passat els anys que venen,
però jo estic aquí.
Com la pedra del destí
tot passarà, els dies, els anys.
Tot està escrit, només cal
que passi el temps.
Passarà tot i seguirà passant tot.
Com una pedra, res serà
que no sigui la pedra.
Amb tot sóc lliure,
sóc el capità del meu vaixell,
el destí em deixa unes ales.
I és que tot ja va passar,
va passar als ulls de Déu
quan nosaltres erem lliures,
i ara, en el present,
la llibertat és avui,
perquè vam ser lliure llavors,
però ara és pedra.
Gira la vida.
Com el pedaleig a la bicicleta
les rodes del món fan camí.
Volen secretes les aus
i el paisatge és cor travessat
per una fletxa efímera.
Sense finestres ni pors
l’aire que colpeja el cos
és una certesa,
la carretera no té fi, no té fi
i sempre és trajecte.
Les rodes i l’ànima
reneixen a cada volta,
a cada volta les cames
caminen sense trepitjar el terra,
Sense voler-ho, com si volessin.