Todos los Poemas
Esbelta, fina, princesa
del destierro rural,
la acompaña un aire severo
como de gobernante,
dulce sin excusas.
Sobria como el ciprés.
Enigmatica
como una estación
de tren en el desierto.
Su estirpe oriental pobló
los páramos y estepas inhóspitos.
Profunda, sentida,
gacela vigilante, guerrera.
Captura el tiempo y el espacio
con sólo medio gesto.
Trigo sereno, árbol sabio,
rigurosa melodía ancestral.
ll*11 Setembre 17:14
La intención de la comunicación
son las vías del tren de la palabra.
Escuchar las vías para saber su destino.
S’amaga la raó,
hi ha tempesta i els paraigües negres
ceguen la vista. Als mitjans
de comunicació es replica l’aberració.
Els terroristes són qui
denuncien l’anihilació sistemàtica
de la població del contrari, milers.
Nens, mares, periodistes, persones.
Hi ha silenci.
Hi ha condescendència.
Hi ha por.
Hi ha covardia.
Hi ha comoditat.
Hi ha aberració.
Voldré quan un extraterrestre
trobi un poemari meu
vingui a viure a la terra.
Quan sigui una ballarina li balli el cor.
Quan un nen faci guixots,
un adolescent deixi el movil per un moment.
un piròman no volgui cremar-lo,
una flor estiri el tall.
un núvol volgui inspirar
els que miren els núvols
i els que no ho fan mai.
Una escala pujar al cel,
un llibre obrir-se i dialogar,
un punt ser punt i seguit,
un lladre no vendre’l,
un poeta no dir res,
una metralladora un mirall,
un cova obrir una escletxa cap el cel obert.
Blog de Poesia de Jordi Querol 