Categoría: Poemas

Després de cinquanta anys,

el jardí té ànimes.

Les celebracions, les persones,

deixen empremtes a l’espai petri.

El primer dia primaveral convida

a estar-s’hi una estona,

sentint aquella vitalitat nova

que perdura imaginada tot l’any.

La lentitud densa de l’estiu

també es petrifica, hora rere hora.

La tardor es va despullant

de les despulles dels mesos anteriors,

deixant una nostàlgia perenne.

L’hivern, fred i fosc, oblida el jardí,

a no ser que la neu faci presència,

reflexant la llum potent del sol.

Ànimes d’altres moments que apareixen 

sòlides i etèries al jardí,

un dia qualsevol, vingudes de dies

passats i significatius, creant un àlbum

revelador de les nostres vides.