Amb aquella amabilitat
que només tenen les àvies i
amb les seves arrugues a la cara
feia de cambrera,
àvia de nets i àvia de turistes.
Em va saber greu,
però alguna cosa no quadrava,
al bell mig del viatge
em vaig sentir com a casa.
Categoría: Poemes en català
Poemes en català en VeusdAvui
Amables
Quina és el nostre estat habitual,
tenim una careta?
Sempre responem amb el mateix to,
anem a pinyó fix?
Retrobar la nostra part amable
és somriure a la vida.
Un dia a Andorra
Cau el blau a la Seu,
una serp cap Andorra, la bella.
Olla de cims com muralles.
Els pobles muntanyes amunt
i Meritxell són l’ànima amagada.
El camí de la vall, el camí del riu.
Formiguetes amunt i avall.
Visitants, comerç, pistes negres,
bosses plenes cap el cotxe.
Un dinar, un berenar, un descans.
I sense veure res, desfer la serp.
Nàufrag
Ni al treball ni a terra.
Veieu tempestes de mar al desert.
No haurieu d’haver agafat la barca,
Onada rere onada,
el nàufrag no vau ser vosaltres.
Sol
S’aixeca el sol,
deixa els llençols
dormint sols.
Blog de Poesia de Jordi Querol 