Portes tancades, metàfores obertes.
El teu destí és despullar la foscor,
injectar vida a l’ esquelets defallit.
travessar murs, omplir sense recipient.
És agafar una poma i sentir la llavor.
Disfressar de coherència allò amagat.
Donar substància a l’aire eteri.
Dir sense dir, dibuixar un sol groc
amb raigs com a l’escola,
impregnar d’aroma el contorn callat.
Anunciar l’albada amb un llumí,
renéixer les tardes fredes.
Parlar entre dos
un diàleg tan misteriós com lluminós.
Vestir un cos de dona
i que sigui més bella la seva nuesa.
Categoría: Poemes en català
Poemes en català en VeusdAvui
La casa
La casa de les finestres,
té una torre octagonal amb finestrals.
La finestra dels camps cremats.
La finestra dels horitzons.
La finestra per entretenir la mirada.
La finestra que és un mirall per admirar-se.
La finestra del ciutadà emprenyat.
La finestra que mira un camp de concentració.
La finestra de l’art.
La finestra que mira què mirar.
Es
Fer temps és desfer temps,
fer res és perdre el temps.
Ser és, més que res,
ser mestre, fer sense fer.
El blat
El blat
És un miratge,
o és un somni missatger.
El demà no serà recollir el blat.
L’estimat anhel, serà la roca
que ens lligui, i caldrà deslliurar-nos.
Els savis diuen que hi ha un altre demà,
però aquí, a la terra,
el blat és la vida i l’anhel.
Tant sols ens queda lo etern,
l’amor i el present.
L’art en paraules
L’art de transferir propietats
d’una cosa a una altra i descobrir
una nova realitat seva.
L’art de dir en poques paraules,
cap destorba ni dilata el contingut,
la força de la immediatesa.
L’art de veure l’ànima d’alguna cosa.
L’art de descriure un fet poètic
amb paraules despullades i efectives.
L’art de sobreviure a la mediocritat.
L’art de vestir una nimfa
i que sigui més nimfa.
L’art de despullar una màscara.
L’art d’embellir i que sigui més ell
allò que no apreciavem.
L’art en paraules.
I que és una paraula sinó allò
que és el món?
Blog de Poesia de Jordi Querol 