Blog de Poesia de Jordi Querol

Havia canviat per dins

però la roba que portava era vella.

Els amics ja no la comprenien,

ella tampoc a ells.

Deien que s’havia tornat massa sèria.

Ella no tenia ganes de dissimular,

ho va enviar tot a engegar.

Ara era amiga del silenci,

dels marges de les pàgines i els camins,

dels núvols baixos que acaronen la terra

i no amaguen el paissatge des de la carena,

de la gent humil i generosa,

que se sap fràgil

com una fulla despresa de l’arbre,

de la tranquilitat, la pau

i de viure desinteressadament

els dies i les nits.

Doncs allò que podia trobar

és més gran

que allò que podia buscar.