Y la tierra sangraba
la luna vomitaba injusticias sobre la tierra
la costumbre paralizaba los hombres
tinieblas en el corazón
tinieblas en la mente
los volcanes erupcionan tópicos
las entrañas de descomponen
la lava hierve la sangre
un niño aprendía a atarse los zapatos.
BOMBOLLES
El món no és per a nens
el món no és per a grans tampoc
Com no viure en una bombolla?
Com païr la dessolació?
Viure com a nens fora de la bombolla.
Los números de 2015
Los duendes de las estadísticas de WordPress.com prepararon un informe sobre el año 2015 de este blog.
Aquí hay un extracto:
Un tren subterráneo de la ciudad de Nueva York transporta 1.200 personas. Este blog fue visto alrededor de 5.700 veces en 2015. Si fuera un tren de NY, le tomaría cerca de 5 viajes transportar tantas personas.
NO VULL SER NINGÚ
Avui no vull ser ningú
tampoc vull saber-ho tot
no vull ser més no sé què
ni menys no sé com.
Tan sols sé que et sento aprop,
les fulles ja han caigut
el vent les arrossega
l’hivern ens despollarà de falsedats.
No voldré tornar a veure
com s’amaga el sol,
les tardes curtes,
sense tenir-te present.
CAMINS
Camins i persones
persones que caminen
milions de camins
milions de persones que caminen,
un s’atura aquí, després d’un revolt ombrívol,
unaltra s’atura enllà, al final de la baixada.
Milions d’aturades aquí i enllà,
nous camins i noves persones
noves persones que caminen
milions de nous camins
milions de noves persones que caminen.
Tu t’asseus a descansar una estona,
i mires endevant i mires endarrere,
i et sembla que el teu camí és el menys valuós de tots.
Blog de Poesia de Jordi Querol 