Neva dels núvols noves paraules
s’aturen al terra xop.
Es desfan tot oblidant el seu perfum.
Les paraules passen
i l’olor s’abraça al contorn de les coses.
Transformen el seu pes i la seva profunditat.
Raó d’un sentiment
o raó de raons,
fletxes despietades
o abraçades invisibles.
Respira paraula
reposa un sentiment en un poema.
TREU LA FOSCOR
Treu la foscor sota el cor
estrella les paraules contra la matinada
maleeix el destí cec per camins d’asfalt
la rosa es mor sense espines
les sabates són brutes de petjades tortes
s’agafa a les crosses dels somnis
REVOLTS
A cada revolt s’ensorren els horitzons passats
les certeses es capgiren
la pluja esborra les petjades menys profondes
el camí esdevé sinuós
ja no confio en els revolts
prefeixo aturar-me
i mirar endins
EN EL CORAZÓN
En el corazón una brújula sin norte
en la cabeza un mapa sin sur
en los pies un coche sin volante
en las manos un móvil sin gps
y en el camino un cuerpo descuartizado
ESPOLLA
Sento encara el vent d’Espolla omplint els carrers temerosos
d’ acords d’inquietud on la natura salvatge es fa present.
Les cases tanquen els porticons i esdevenen castells solitaris.
La tramuntana esbufega les vinyes, escampa la sorra
i colpeja la serenor del poble que fuig com un esperit.
El temps s’atura i l’ ànima es mou en cercles.
Quan apaivaga queda un silenci imprecís
i una llum viva com un quadre de Rusiñol.
Blog de Poesia de Jordi Querol 