ciudadano vagabundo
el rostro sin memoria
solo una maleta de malentendidos
quien es?
nunca habló mucho consigo
de donde vas?
a donde vienes?
a diario las noticias
a diario el trabajo
a diario los quehaceres
a diario las distracciones
casi todo a diario
clichés, anuncios, programas
vacíos desnudos de ser
listas sin vacíos
arrastrando tu peso
dislocando el tiempo
apaciguando las ansias
creando necesidades
cadena de enredos
sentado en la acera de hierro
pidiendo un mendrugo
de no sabes que.
Recorren els ulls
Recorren els ulls el vuit de les teves certeses
recorre la ma el traç del teu respirar
recorro amb la oïda la olor fràgil del temps passat
recorro les mudes absències que t’han acompanyat
recorro els espais glaçats que has travessat
recorro l’origen d’allò que no ha estat
recorro l’escala d’anhels que has trepitjat
recorro el pes dels sentiments atresorats
recorro en vers la teva Ítaca particular
No et preocupis, ho sé tot de tu, creu en Mi.
Invierno, Ceniza
Invierno, ceniza, olla,
cuchara, marmitaco, pan,
nieve, fuego, refugio,
manta, vino, madera,
piedra, viento, calor,
montaña, silencio, saco.
Carregada de paraules
L’espatlla carregada de paraules
sorda l’ombra l’acompanya
a ella no li pesen
no li tremolen
no té res a dir
només seguir l’alè
de qui condueix.
Tenía una poesía
Tenía una poesía,
era fruto del inconsciente,
era sentimiento,
era metáfora.
Tenía un mundo,
era materia,
era poesía consciente del inconsciente,
era poesía materializada.
Tenía una mente,
era consciente,
era inconsciente,
era vacío, era lo mismo.