CIUDADANO VAGABUNDO

ciudadano vagabundo
el rostro sin memoria
solo una maleta de malentendidos
quien es?
nunca habló mucho consigo
de donde vas?
a donde vienes?
a diario las noticias
a diario el trabajo
a diario los quehaceres
a diario las distracciones
casi todo a diario
clichés, anuncios, programas
vacíos desnudos de ser
listas sin vacíos
arrastrando tu peso
dislocando el tiempo
apaciguando las ansias
creando necesidades
cadena de enredos
sentado en la acera de hierro
pidiendo un mendrugo
de no sabes que.

Recorren els ulls

 

Recorren els ulls el vuit de les teves certeses

recorre la ma el traç del teu respirar

recorro amb la oïda la olor fràgil del temps passat

recorro les mudes absències que t’han acompanyat

recorro els espais glaçats que has travessat

recorro l’origen d’allò que no ha estat

recorro l’escala d’anhels que has trepitjat

recorro el pes dels sentiments atresorats

recorro en vers la teva Ítaca particular

No et preocupis, ho sé tot de tu, creu en Mi.

 

Invierno, Ceniza

 

Invierno, ceniza, olla,

cuchara, marmitaco, pan,

nieve, fuego, refugio,

manta, vino, madera,

piedra, viento, calor,

montaña, silencio, saco.

 

 

Carregada de paraules

L’espatlla carregada de paraules

sorda l’ombra l’acompanya

a ella no li pesen

no li tremolen

no té res a dir

només seguir l’alè

de qui condueix.

Tenía una poesía

Tenía una poesía,

era fruto del inconsciente,

era sentimiento,

era metáfora.

 

Tenía un mundo,

era materia,

era poesía consciente del inconsciente,

era poesía materializada.

 

Tenía una mente,

era consciente,

era inconsciente,

era vacío, era lo mismo.

 

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar