Què vull?

Què vull salvar

de la pols del temps?

Què és allò que m’acompanya

i voldria embolicar i posar un llaç.

Allò que fos un regal?

Útil, sobretot útil.

Útil per una de les mil raons possibles

que unes paraules poden fer algun bé.

Potser aquest anhel d’escriure?

El Carmen

Más allá del primer cinturón,

la ciudad del día a dia,

desposeida del glamour

de la centralidad,

provincia en la capital.

Un banco quieto mirando la calle,

personas que van a otro sitio,

sin anhelo ni hastío.

Por detrás el tráfico a ondanadas.

Gris acera, gris asfalto.

Bares que escupen terrazas afuera.

Tiendas desperdigadas,

la boca de metro y su lengua gris

hacia el inframundo.

Seria una ciudad más, sin embargo

eres caballero sin caballo.

No conozco

No conozco tu sombra,

tu sombra es de colores,

tiene días y noches.

Tu sombra es alargada y corta.

La sombra de tu sombra es bella,

tiene su historia, su vida

y sus secretos en la corteza

arrugada de inexactitud

de tu árbol.

Per no veure-la

Per no veure-la,

el Sol es pon trist

desitjant l’albada.

Si la ploma naixés

Si la ploma naixés d’un desig,

la paraula, com una ventada,

aixecaria per un instant

les fulles mortes del terra

que la tardor menysprea.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar