Quina és el nostre estat habitual,
tenim una careta?
Sempre responem amb el mateix to,
anem a pinyó fix?
Retrobar la nostra part amable
és somriure a la vida.
Un dia a Andorra
Cau el blau a la Seu,
una serp cap Andorra, la bella.
Olla de cims com muralles.
Els pobles muntanyes amunt
i Meritxell són l’ànima amagada.
El camí de la vall, el camí del riu.
Formiguetes amunt i avall.
Visitants, comerç, pistes negres,
bosses plenes cap el cotxe.
Un dinar, un berenar, un descans.
I sense veure res, desfer la serp.
Nàufrag
Ni al treball ni a terra.
Veieu tempestes de mar al desert.
No haurieu d’haver agafat la barca,
Onada rere onada,
el nàufrag no vau ser vosaltres.
Sol
S’aixeca el sol,
deixa els llençols
dormint sols.
Deseo
Desear cosas buenas
y no desear cosas contraproducentes.
El deseo es impulsivo.
La mente debe filtrarlo.
Para ello hay que
cuestionar nuestros deseos.
Discernimiento.
No desear cosas buenas es absurdo.
No cuestionar los deseos es dañino.
no desear nada es una intelequia.
Hay un camino de sabiduría
observando y rechazando
deseos contraproducentes.
En el budismo el rechazo es no identificación.
Observacion sin apego. Hay una liberación del deseo.
Blog de Poesia de Jordi Querol 