L’egoisme és com,
amb la mateixa ma,
deixar anar la bossa
d’or de la amistat,
la gratitut i la humanitat,
per agafar un euro.
L’egoisme és com,
amb la mateixa ma,
deixar anar la bossa
d’or de la amistat,
la gratitut i la humanitat,
per agafar un euro.
La por es mirar allò
que es pot perdre.
L’amor és mirar allò
que és etern.
Rebregada pels segles,
no sap morir,
la pell de l’olivera.
El seu fruit, la oliva,
pereix jove i arrugat,
però té l’oportunitat
de ser olivera mil·lenària.
Los que tienen argumentos
no buscan convencer.
Los que buscan convencer
no tienen argumentos.
Pasen els pensaments,
les idees, els sentiments,
els fets, els records.
No és una cerca,
és com un badar
i aparèixer una arrel
del fons de la consciència.
No hi ha pàgines blanques,
la vida em porta fulles negres
que recollo al vent.
A vegades em cauen
pel seu propi pes
o les empenta la providència
i m’acaricien la galta.
A vegades són un parell de paraules
que broten del ventre i són la llavor,
la mirada poètica troba un motiu.
Llavors és quan els minuts flueixen
i fan la resta.