Por mí

Por mí mismo se bien poco,

lo que muestres será mi Maestro.

Descobreixo

Poemes que em diuen coses.

Descobreixo els meus sentiments.

Sin tu aliento

Sin tu aliento,

mis intenciones serían polvo,

mis pasos no me llevarían lejos,

mis palabras serían estériles.

Mis sueños hechos realidad

serían contradictorios.

Las acciones no tendrían

sus consecuencias.

Un abrazo sería hueco,

un beso absente,

y un mundo sin su cálido sentido.

L’ han tallat

La vinya trepadora, era viva.

Desolada la vorera,

desolat el bar, l’han matat.

Desolat el barri,

desolada Cerdanyola.

Resta una olivera, un avet i un pi,

ara orfans. L’absència deixa el buit,

el carrer es veu estèril,

estèril l’Ajuntament.

Normatives a l’engròs

amb nul·la sensibilitat.

Ja no hi ha ombra, ni encant,

no hi ha verd, ni llum juganera,

ni vida, ni sentiment.

bar mata

Allò que es diu

La poesia pròpia d’allò que es diu,

nua, sintètica, sense flors,

la seva força i claredat,

la poesia de la vida.

La poesia de com es diu,

metàfores i imatges eloqüents.

La poesia com música,

acaronen rimes i ritme.

La poesia d’allò que es diu i com es diu,

sentiment i raó agermanats.

Poesia, poesia, poesia, viu poesia.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar