Ulls sentits

Aquella expressió de verge devota,

d’ànima santa, de cor obert,

de sentiment profund, dels seus ulls.

La seva pausa i la seva bellesa inabastable

són la llum d’una dona treballadora,

al bar del centre, ara centre de l’univers.

Estima la música del meu temps,

dels 80 i 90. Filla d’aquí i origen magrebí,

conserva la plenitud dels oasis marroquíns,

l’amplitud del desert del sahara

i la magnitud de l’Atlas.

Morena, cabells llargs com la nit

i ulls lluminosos, com dues llunes plenes,

en nit serena. Natural, espontània i enigmàtica.

Musa de qualsevol poeta

que veurà frustrats els seus versos.

Que la bondat dels Déus

l’acompanyi eternament.

Exuberancia

La exuberancia de las posibilidades infinitas.

Ser mutante, sin identidad definida.

No me quejo de lo que soy, mañana seré otro.

Me libero de los lastres, utopía escapista.

No ser idéntico, ser cambiante.

No ser, ser otra cosa.

¿Qué otra cosa? No sé.

Pero no ser más el yo pasado.

Mis limitaciones,

¿seguirán siendo mis limitaciones?

Permanència

La permanència del temps,

passa el temps però roman inamovible.

El paisatge flueix mogut

per l’anima del vent.

Ocells que volen

travessant l’espai,

d’un lloc a unaltre més enllà,

El temps dorm al migdia,

l’espai resta inmovil.

Els ocells mouen l’escena.

Tot viu quietament,

el moviment és un miratge.

El buit és infinit.

L’ànima s’eixample,

s’eixample quietament.

Sin esperanza

Nazis genocidio judío. 

Judíos genocidio Gaza.

Si quien más lo ha sufrido,

lo reproduce, no hay esperanza.

El darrer regal

La rosa s’ha pansit, és efímera.

Era bella, ara és mestre.

I si la vida l’ha fet així,

no per gaudir-la i entristir-me

sino per a ensenyar-me?

Potser ara les apreciaré més,

a elles i al temps.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar