Ja s’ha dit tot?
Improbable.
La importància de com es diu.
La forma, els matisos, la concreció,
les metàfores, les imatges;
li poden donar força, profunditat,
verosimilitud…, nova vida.
No s’ha dit tot de res,
el riu baixa sempre aigua nova.
Colors
La poesia són paraules
escrites en colors
que traspuen la pell.
Plou poc
Plou molt poc
el pou dorm sec
ja fa temps
te set i anhel
calent perd el seny
de perdre la font
de vida de tothom.
Plou molt poc
a poc a poc
lentament
perd la ment
la terra reseca
trenca la closca.
Llàgrimes d’aigua som,
sense cap aigua
no serà la nostra vida,
ni la nostra alegria.
El sentit
El sentit de la vida.
Té sentit per sí mateixa.
Quan es diu que no té sentit és
que es desitja un sentit superior,
i aquest anhel dels humans,
obre les portes a l’espiritualitat.
On certament, aquesta,
es converteix en el sentit
més profund de la vida.
Pel camí de l’espiritualitat
trobem el destí,
el retorn a la infinitud.
El sentit de la vida
és el nostre pal de paller.
Títere acuariano
Fluir sin dejarse ir, como ir en e-bike,
usar nuestros dones a diario,
escuchar amablemente el corazón
y a la voz que alienta el mundo.
Participar sin deseo de autoría,
desprender el ego, confiar en la magia,
en la sincronía y en la vida.
Agradecer los hilos que nos inspiran,
que algún día se soltarán
y bailaremos las danzas más bellas
que hayamos hallado.
Blog de Poesia de Jordi Querol 