Un dinar de 1 euro és extrema necessitat.
Un dinar de 10 euros és una necessitat.
Un dinar de 100 euros és un luxe,
i podria ser 100 dinars d’extrema necessitat.
El poema perfecte
Per a què un poema perfecte?
Grans paraules, un «poema perfecte».
Tan sols un poema honest.
Si ens permet travessar un pont,
o desfer un núvol, o empenyent-lo
arribem a una balma, on els trons
retronen, però ens serveix d’aixopluc.
O ens escalfa els peus en una nit d’hivern.
O potser veiem el blau més blau,
o al contradir-nos ens obliga a trobar
una veritat més ferma.
Si ens dóna un gram d’esperança
o una empenta grollera cap endevant.
Si no ens diu res, però unaltra si.
O si més no, ens fa companyia
com un mussol atent i silenciós,
a les nits, estirats al llit, amb el llibre a la mà.
No és suficient?
Viatges
Abans d’anar, podem fer un tast:
La cultura, el paissatge, els recursos, la història.
Les cames, per caminar i trepitjar la terra.
Els ulls més vius fora dels museus que a dins.
Copsar la quotidianitat, el ritme i el tempo
del perfum dels barris.
Provar-te les ulleres de la gent local.
Fugir dels establiments internacionals,
així com de les presses.
Lentament passen els detalls,
la vida significativa no forçada.
Perdre’s una mica per trobar
allò que no és a l’aparador.
Endevinar els neguits i els anhels,
la saviesa i la bogeria de la terra
en els ulls de la gent.
Incert destí
De cop, no saps si has arribat,
després d’allò que va passar,
o encara has de començar.
Destí i incertitud.
Mentre el cim es desfà
en rocs que cauen per la tartera,
la fita queda més aprop.
¿Cómo?
Vinimos a un lugar desconocido,
ni supimos que era mundo.
Partiremos de un mundo
esencialmente desconocido.
Partiremos a un lugar desconocido.
Sin embargo, mientras tanto,
hay gente que se aburre.
Blog de Poesia de Jordi Querol 