Cada any
les aus segueixen travessant continents,
dels pomers es desprenen pomes,
les ginestes floreixen de groc,
la terra gira una volta al sol.
Les persones tenen somnis,
volen coses que no tenen.
Cada any
les persones tenen somnis,
volen coses que no tenen.
Gener fred, l’any engega glaçat.
El vertigen de l’actualitat
és incertitud des de dalt
de la pista de salt.
Els propòsits intenten
sobreviure al buit
posant els peus a terra.
El concert de cap d’any és història.
Reclòs el cos cerca el seu lloc,
la vida a prop de la llar de foc
inventada i somniada.
Tot esperant el carnestoltes
empentant l’ànima cap a
la mort de l’hivern
i el renaixement de la primavera,
tot llegint Mercè Rodoreda.
Velo santo
Velo santo,
melena que ciñe
su cara salada
espalda abajo,
conquistando la cintura.
Se desliza la mañana
por los mechones
como el viento
por el mar de fondo.
Velero secreto
en mis ojos.
No hay puerto,
solo océano infinito.
Si la venganza es
un plato que se sirve frío
posiblemente estemos
congelados y duros
como un asesino.
El mal i els errors s’escolen
per les clavegueres del passat.
El penediment obra una porta a canviar
i unaltra al futur, demanant perdó.
el perdó rebut és pau mútua al present.
En cas contrari tots dos
queden atrapats en si mateixos.
Déu és misericòrdia.
El penediment és dolor
que cerca l’alliberament.
Blog de Poesia de Jordi Querol 