Obrir el bagul de les pertinences,
treure-li la pols una a una,
i adonar-nos de la bellesa
que desprenen. Qualitats, dons,
amics, família, tot allò que anima
les ànimes i els seus miracles.
Agraïr és posar l’atenció en tot
allò que tenim o em tingut,
la vida en la terra,
la terra de la vida,
el sol, la lluna, la natura, el mar,
les muntanyes, els rius, els prats,
aquella flor o aquell viatge.
La màgia que embolica
els nostres regals.
Mirar, mirar bé
i defugir la ceguesa
de la monotonia.
Blog de Poesia de Jordi Querol 