Amb aquella amabilitat
que només tenen les àvies i
amb les seves arrugues a la cara
feia de cambrera,
àvia de nets i àvia de turistes.
Em va saber greu,
però alguna cosa no quadrava,
al bell mig del viatge
em vaig sentir com a casa.
Etiqueta: amabilitat
Amables
Quina és el nostre estat habitual,
tenim una careta?
Sempre responem amb el mateix to,
anem a pinyó fix?
Retrobar la nostra part amable
és somriure a la vida.
Blog de Poesia de Jordi Querol 