Etiqueta: amàlia

Tingues confiança,
milions d’absents.
Després de l’últim dia
les amàlies torcen el tall,
cap a la terra seca.
Flors seques, arrugades,
dispersades pel vent,
ensorrades per la terra erma.
Parfum mort,
record del temps eixut.
Flors despreses dels cabells
de les noies joves.
Els dies i els anys viscuts,
son fills joves dels segles
desmemoriats i eterns.
L’amàlia dorm etèria
als braços d’una immortalitat verge,
anhelant ser estimada
per sempre més.