Si estigués al paradís
i tu em cridessis
ho deixaria tot.
L’eternitat cau ferida
als teus ulls.
No és una bogeria,
és una completesa
d’un instant absolut.
Però tu no em cridaries,
mai em demanaries això.
Les roses viuen finites i eternes.
Si estigués al paradís
i tu em cridessis
ho deixaria tot.
L’eternitat cau ferida
als teus ulls.
No és una bogeria,
és una completesa
d’un instant absolut.
Però tu no em cridaries,
mai em demanaries això.
Les roses viuen finites i eternes.
La por es mirar allò
que es pot perdre.
L’amor és mirar allò
que és etern.
Sense amor el diamant és paper,
la rosa enganyosa.
Rastro perdido de este tiempo.
¿Quedará el perfume?
¿las penas?, ¿el esfuerzo?, ¿las dudas?
Recuerdo vano del futuro.
Un amor, un legado.
Queda lo que vivirá en el futuro,
y quedan aquellos presentes eternos
que fueron un regalo de la providencia.
Un instante que todo lo vale,
uno sabe que podría morirse,
y ese momento aniquilará el tiempo.
Hay una perfección petrea en esos instantes,
donde lo sagrado vencerá todos los destinos.
La manca d’Amor augmenta la por.
La por als altres, la xenofobia,
la extrema dreta.
Tancar-se i atrinxerar-se
o obrir-se i col·laborar.
L’amor us farà lliures.