La rosa s’ha pansit, és efímera.
Era bella, ara és mestre.
I si la vida l’ha fet així,
no per gaudir-la i entristir-me
sino per a ensenyar-me?
Potser ara les apreciaré més,
a elles i al temps.
La rosa s’ha pansit, és efímera.
Era bella, ara és mestre.
I si la vida l’ha fet així,
no per gaudir-la i entristir-me
sino per a ensenyar-me?
Potser ara les apreciaré més,
a elles i al temps.
Blog de Poesia de Jordi Querol 