Gira la vida.
Com el pedaleig a la bicicleta
les rodes del món fan camí.
Volen secretes les aus
i el paisatge és cor travessat
per una fletxa efímera.
Sense finestres ni pors
l’aire que colpeja el cos
és una certesa,
la carretera no té fi, no té fi
i sempre és trajecte.
Les rodes i l’ànima
reneixen a cada volta,
a cada volta les cames
caminen sense trepitjar el terra,
Sense voler-ho, com si volessin.