Llum salada a la superfície del mar
la terra ensorra les onades
el campanar anuncia les hores passades
el vent il.lumina les cases blanques
el poble roman immòbil adormit pel sol
el temps passa i no passa
les onades van i venen
els turistes amunt i avall
la tarda s’eixampla
fins tocar el cel infinit
les barques embadalides
tremolen suaument
al ritme d’un temps perdut i etern
Blog de Poesia de Jordi Querol 